T'agraden les sèries de metges?

Matinées 2020

Error mèdic: el factor humà

Quan parlem de medicina, ens movem en un àmbit en el que es desitja obtenir la màxima precisió i la màxima certesa però aquestes no són sempre possibles. En l'elecció és possible l'error. Els errors formen part del humà, i, per tant, del treball del sanitari. No es pot eliminar en cap pràctica en que hi hagi implicat un desig. El desig d'excel·lència ens fa voler reduir-lo al mínim, inclús fer-lo desaparèixer, però sabem que no és possible del tot. Per altra banda, tot i que la medicina cada cop és més segura, la tolerància general als errors ha disminuït.

Per diferents motius, entre els que hi ha l'ideal d'una medicina sense falles, costa parlar-ne, costa assumir-los. Com a molt, es tendeix a identificar el culpable i la causa, però no es torna sobre els aspectes subjectius de l'error. Humà s'associa a error i com a conseqüència s'acaba evitant allò humà, retirant-ho fins i tot quan es revisen els casos.

La potència de la medicina no du aparellat un major saber sobre el desig i la paraula. Quan en realitat el saber sobre el desig i la paraula és el que orienta en la tasca d'ajudar els subjectes a fer-se càrrec tant del poder, com dels límits i dels errors de la medicina. D'aquest saber, se'n fa càrrec la psicoanàlisi. És amb aquesta disciplina que podem posar en el centre d'atenció allò que ningú no pot saber: l'elecció i la posició de cada professional. Contraria a una posició de poder, la psicoanàlisi es distingeix per cedir tot el poder de la paraula als subjectes que atén. No és una posició humil, és el reconeixement que més enllà de la ciència, sempre hi ha un desig.

En aquesta segona edició de les Matinées, ens proposem prendre la qüestió de l'error mèdic, no des de la prevenció sinó des de la perspectiva del desprès i del humà.

El treball que ens plantegem gira en torn de la capacitat del metge de reaccionar i de decidir, de com s'assumeixen les conseqüències i quina resposta s'hi dóna.