Trobar el punt mig exacte entre mostrar el que millor definiria la tasca realitzada i el poder incitar al lector a compartir sense prejudici tot un any d'esforç d'un grup de professionals, aquest seria el desideratum de la memòria d'un servei públic.
Però aquesta tasca és quasi un impossible: reflexes el contingut i el fruit de la relació entre cent professionals i un nombre significatiu de pacients, les seves expectatives i el seu esdevenidor en un marc de molta pressió assistencial, exigència i necessitat de resultats satisfactoris amb uns recursos limitats.
Acaba essent quasi un joc d'endevinacions, on d'una foto fixa s'ha d'extreure el mesurable i el no mesurable i en el temps d'un sol picar l'ullet.
La complicitat amb els habitants i institucions del Maresme en aquests darrers trenta-un anys de treball ininterromput ens ha proporcionat allò que potser defineix més acuradament el nostre treball: la implicació amb el pacient i la comunitat.
Treballar amb el pacient des de l'aparició de les primeres molèsties fins a la seva incorporació en plans de rehabilitació i reinserció social, sempre respectant la seva condició de subjecte vinculat a la família i fent part d'un context comunitari, escenari i eina de tractament a la vegada.
El Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Govern de la Generalitat posa l'èmfasi en aquesta direcció: atenció territorialitzada, comunitària, d'articulació de xarxes sanitàries i socioassistencials, cercant la continuïtat assistencial i els seguiments individualitzats, la integració social del malalt mental i la millora de la seva qualitat de vida.
No sempre l'aplicació del Pla en el nostre territori ha afavorit la bona marxa del nostre projecte i des de la dimensió d'una empresa com la nostra, una cooperativa catalana de treball associat, de prop de cent treballadors, en ocasions ha representat una dificultat de primer ordre, tant a nivell assistencial com de gestió.
Des del començament del projecte, les diferents dificultats a les que hem tingut que fer front, han estat minvades per la implicació i les vinculacions comunitàries, on quasi sempre s'ha trobat la col·laboració i el compromís, per la dedicació dels nostres professionals que malgrat tot han seguit i segueixen apostant pel projecte i pels resultats assistencials que de manera significativa creiem arriben a millores en la qualitat de vida dels pacients.
Darrerament el Departament de Salut ha endegat un procés d'homologació de les taules salarials amb la resta de la Sanitat: aquest ha estat un pas molt important per consolidar els recursos existents.
També el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha ampliat decididament el desenvolupament de recursos residencials i el Departament de Treball hi dedica esforços integradors i clarificadors en l'àmbit de la inserció laboral.
Totes aquestes mesures de Govern, on creiem que cal aprofundir en la interdepartamentalitat, poden representar millores significatives en l'atenció al malalt mental en el Maresme.
En aquesta línia de la inserció laboral hi participa la Fundació Molí d'en Puigvert, on dediquem esforços per diversificar i consolidar iniciatives d'inserció laboral del malalt mental amb uns resultats prou satisfactoris, tant assistencials com de gestió empresarial.
No podem deixar de fer esment a la nostra cooperació internacional amb el Centre d'Atenció Psico Social a Bluefields, Nicaragua, on fa sis anys varem endegar un projecte d'atenció a la salut mental que, hores d'ara, el seu pressupost ha estat assumit majoritàriament pel Govern nicaragüenc, atenció que també inclou les addiccions i que és referent a tota Nicaragua.
En definitiva, pensem que les dades del conjunt de les activitats en aquesta breu memòria són resultat prou eloqüent d'aquest compromís entre una assistència centrada en la persona, la comunitat i un grup de professionals i que, si no hi ha rés que el trastoqui, ens motiven a millorar i seguir defensant una atenció comunitària a la salut mental, amb la participació de l'entramat civil i de les administracions locals, que finalment té com a objectiu comú la millora de la qualitat de vida dels malalts mentals i disminuir l'estigmatització a que estan sotmesos.
Guillem Homet
Director Mèdic
2007