Blog

Un famós escriptor demanava perdó al destinatari de la seva carta per haver-la fet tan llarga adduint que no havia tingut temps de fer-la més curta.

No sé si aquesta aparent paradoxa pot aplicar-se a aquesta breu pin­zellada d'un altre any d'activitats de la CTM, especialment dels cent treballadors que la conformen, mantenint un màxim de versemblança i que realment reflecteix el conjunt de les seves activitats i de les seves intencions; però el que sembla fàcil acaba difícil quan el difícil és que sigui fàcil.

Veritat o no, tant el simple record com la més minuciosa recopilació poden contenir molt d'esbiaix o molta interpretació tendenciosa. Per part del que la fa, per part de qui ho llegeix. Acceptant tot això, diem un “vale” que és com acaba el “Don Quijote de la Mancha”. 

Trobar el punt mig exacte entre mostrar el que millor definiria la tasca realitzada i el poder incitar al lector a compartir sense preju­dici tot un any d'esforç d'un grup de professionals, aquest seria el desideratum de la memòria d'un servei públic.

Però aquesta tasca és quasi un impossible: reflexes el contingut i el fruit de la relació entre cent professionals i un nombre significatiu de pacients, les seves expectatives i el seu esdevenidor en un marc de molta pressió assistencial, exigència i necessitat de resultats sa­tisfactoris amb uns recursos limitats.

Acaba essent quasi un joc d'endevinacions, on d'una foto fixa s'ha d'extreure el mesurable i el no mesurable i en el temps d'un sol picar l'ullet.

La complicitat amb els habitants i institucions del Maresme en aquests darrers trenta-un anys de treball ininterromput ens ha proporcionat allò que potser defineix més acuradament el nostre treball: la implicació amb el pacient i la comunitat. 

“cosas que tienen más de lo verdadero que de lo discreto”
“Don Quijote”, Cervantes.

Entre els bandolers catalans del segle XVII, al contrari d'en Serrallonga que va ser empresonat, jutjat, penjat i esquarterat, en Rocaguinarda, quan ja era molt present i poderós, va acceptar un indult i se'n va anar a Itàlia com a capità d'Infanteria.

Cervantes el va fer ser la primera persona, amb el nom de Roque Guinart, amb qui es troba Don Quijote quan aquest arriba a Barcelona, quedant tots dos complaguts un de l'altre, cada qual amb les seves coses forassenyades, les seves rareses, les seves diferències, però amb un tracte de respecte i consideració.

Aquesta trobada entre el cavaller errant, amb les seves raons i la seva desraó, i el bandoler justicier, amb la seva justificació i les seves injustícies, són com una doble metàfora sobre les qualitats que requereix el quefer en salut mental: l'acceptació i respecte a les diferències i, per una altre banda, la necessitat de pactes consensuats per arribar a acords fructífers. 

Vuélvete, mentecato, a tu casa, y mira por tu hacienda, por tu mujer y tus hijos y déjate de estas vaciedades, que te carcomen el seso y te desnatan el entendimiento”.
Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes

Treballar en el sector de la salut mental inclou algun component singular, estrany fins i tot. No hi ha cap altre sector de l'atenció sanitària que hagi requerit un posicionament tant clar dels professionals davant del propi objecte (que és subjecte) del seu  interès i de l'atenció que aquest objecte / subjecte necessita, davant de qui administra aquesta atenció que és d'on venen els recursos econòmics i davant del conjunt de la societat que és on es desenvolupa l'assistència. Aquest continu moviment de constituir-se en plataforma de debat davant dels demés professionals, polítics i gestors, davant d'associacions de familiars de malalts, davant de les altres entitats ciutadanes i ,en definitiva, davant del teixit comunitari, introdueix un signe ben diferencial amb la resta de la Sanitat.

Aquest  punt de bogeria imprescindible per a continuar treballant en aquest afer en que diferents son els fronts que s'han d'obrir es justifica perquè és el camí on  hi ha la possibilitat d'incorporar el malalt a una vida més satisfactòria i de no seguir en una pràctica ritualitzada i poc facilitadora de integració social.

Materia diste al mundo de esperanza de alcanzar lo imposible y no pensado y de hacer juntar lo diferente que siempre sonará de gente en gente.

            Garcilaso de la Vega ( 1501-1536 )

La Comunitat Terapèutica del Maresme, Serveis de Salut Mental, és una cooperativa de treballadors dedicats a l'atenció del malalt mental que justament en el 2002 ha fet el 25è aniversari de la seva fundació.

Lluny estan aquells anys dels inicis en els que calia dissenyar un treball en els diferents ordres de l'assistència, bàsicament en oposició a la manera de fer de l'atenció que aleshores es realitzava : la manicomonial i la del neuropsiquiatre de la Seguretat Social. En complicitat amb el moviment desinstitucionalitzador i el coetani dels Centres d'Higiene Mental calia crear una alternativa que donés pas als equips multidisciplinars i territorialitzats, pensant en una psiquiatria que comportés uns objectius i unes tècniques terapèutiques diferents.