Comunitat Terapèutica del Maresme
serveis salut mental | salutmental.cat

Cita que dona pas, com cal, a una reflexió

06 de març de 2003

Vuélvete, mentecato, a tu casa, y mira por tu hacienda, por tu mujer y tus hijos y déjate de estas vaciedades, que te carcomen el seso y te desnatan el entendimiento”.
Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes

Treballar en el sector de la salut mental inclou algun component singular, estrany fins i tot. No hi ha cap altre sector de l'atenció sanitària que hagi requerit un posicionament tant clar dels professionals davant del propi objecte (que és subjecte) del seu  interès i de l'atenció que aquest objecte / subjecte necessita, davant de qui administra aquesta atenció que és d'on venen els recursos econòmics i davant del conjunt de la societat que és on es desenvolupa l'assistència. Aquest continu moviment de constituir-se en plataforma de debat davant dels demés professionals, polítics i gestors, davant d'associacions de familiars de malalts, davant de les altres entitats ciutadanes i ,en definitiva, davant del teixit comunitari, introdueix un signe ben diferencial amb la resta de la Sanitat.

Aquest  punt de bogeria imprescindible per a continuar treballant en aquest afer en que diferents son els fronts que s'han d'obrir es justifica perquè és el camí on  hi ha la possibilitat d'incorporar el malalt a una vida més satisfactòria i de no seguir en una pràctica ritualitzada i poc facilitadora de integració social.

Però, en front d'aquest punt fora de seny  encara hi ha un pitjor destí, com li deia Sancho Panza a Don Quijote“la mayor locura que puede hacer un hombre en esta vida es dejarse morir, sin más ni más, sin que nadie le mate, ni otras manos le acaben que las de la melancolía”.

Entre ambdues situacions, millor ser forassenyat i fer front a les dificultats.

I és que en l'atenció a la malaltia mental, des de l'òptica de l'atenció comunitària, es suposa la integració social i la millora de la  qualitat de vida del malalt com a l'objectiu a assolir. Aquest fet, que ha d'impregnar el conjunt dels nivells assistencials incorporant definitivament la rehabilitació, ha d'estar present en el conjunt d'activitats dels diferents recursos del circuit.
No son fàcils aquestes fites  tant per les dificultats que la malaltia mental imposa com per les dificultats  de l'escenari on es realitza, la nostra societat i les seves institucions amb tota la complexitat que això suposa.
Però aquesta és la millor via possible per no romandre en una psiquiatria custodial i asilar o en una psiquiatria abocada a la reducció del símptoma, estèrilment tecnificada, sense més.
Fa més de vint-i-cinc anys  que la CTM va iniciar un camí d'aquesta mena: per ideologia prèvia i posteriorment perquè es va incorporar a la xarxa pública,  i es constata, ara, que tot i una significativa millora en molts sentits, encara  queda un camí molt llarg per recórrer.

Moltes de les dificultats segueixen sent de la complexitat de la pròpia malaltia mental en el conjunt de les seves vessants biològica, psicològica i social; unes altres dels recursos  de que es disposen ; encara altres d'inèrcies i estereotips assistencials  que no són fàcils de superar i finalment altres de la complexitat d'intencions i interessos del teixit social on ha d'ocórrer gran part de la rehabilitació i de la integració del malalt mental.
L'orientació propera de la Conselleria sembla que ha de ser aprofundir en el treball en el territori i posant l'èmfasi en els aspectes preventius. Aquest model és el que ha estat apuntat i present en tota la trajectòria de la CTM i en les plataformes on està present, especialment a Fòrum salut mental. Sense aquesta premissa, a vegades nostre particular molí de vent, la nostra tasca al llarg d'aquests no hagués estat possible.
És en l'atenció en els CSM on ha de concórrer gran part de la prevenció  primària, secundària i terciària. Li pertoca la prevenció primària, sensibilitzant al teixit social en tot el que representa la salut mental i en tot el que està implicada, participant en la seva promoció conjuntament amb les altres instàncies sanitàries i socials.  I aquell aspecte de la  prevenció secundària que és capacitar els equips d'atenció primària en la detecció i tractaments precoces o bé en realitzar una precisa derivació a temps. I part de la  prevenció terciària evitant la creació de “nous crònics” i treballant la comunitat en l'acceptació i reinserció del malalt, imprescindibles per a la seva rehabilitació. No hi ha rehabilitació possible sense un treball concomitant sobre el teixit social per a la seva integració familiar i social el més aviat i ajustada possible.

Però els CSM necessiten implementar recursos per a poder diversificar les seves actuacions: cal ràpidament un programa de psicoteràpies per incorporar harmònicament aquesta modalitat terapèutica en el seu quefer quotidià. I cal una decidida  intervenció en els recursos sanitaris i socials del territori: sense la seva col·laboració no seran possibles aquests objectius. I aquí cal també un pla interdepartamental i un pla territorial.
L'atenció hospitalària, parcial i en règim total, amb molta especificitat terapèutica, i incorporada al territori i als demés recursos del circuit, en tant que coordinació i complementarietat, per a respondre a les necessitats de distints moments de l'emmalaltir. I que, en aquest sentit, sigui una hospitalització que assumeixi part de la prevenció secundària i terciària necessària per evitar un camí de cronificació i empobriment.
Cal posar esforços en redimensionar l'hospitalització de la CTAM i facilitar recursos per la seva consecució. I en aquesta línia, cercar una relació harmònica en l'adequació dels llits hospitalaris en quant a nombre i funció.
S'ha defensat i realitzat una hospitalització acorda amb una visió de continuum assistencial i de millora dels aspectes bio-psico-socials del pacient, en el context del seu entorn i posant l'èmfasi en la seva integració sociofamiliar.
Igualment que en l'hospitalització parcial cal recuperar criteris i indicadors d'atenció de pacients no en fase aguda que possibilitin un treball més adequat a un recurs que permet la no desvinculació de l'entorn sociofamiliar. 

Cal seguir desenvolupant l'atenció rehabilitadora, en el gran àmbit de la prevenció terciària,  en totes les seves vessants:  el funcional i d'inserció socio-familiar, amb el Centre de Dia,  l'habitatge, mitjançant les llars amb suport i la llar residència i les activitats laborals, amb OTL, Recorreguts, Pre-laboral i  el Centre Especial de Treball amb l'objectiu clar de integració laboral i millora de la qualitat de vida.
Part important del quefer comunitari i dels seus objectius i tècniques assistencials passa per incorporar la rehabilitació com a eina que modifica quasi copèrnicament el pronòstic de la malaltia mental. La seva evolució i les seves conseqüències  depenen del tipus d'atenció que rebi. I en aquesta línia, la CTM i la Fundació Molí d'en Puigvert han desenvolupat un ventall de possibilitats que van dirigides a la integració del malalt mental amb una quantitat d'usuaris considerable i aconseguint la participació del teixit empresarial i social del territori.
I finalment ha estat important el paper del programa PSI per a ajudar a promoure un projecte de vida al pacient, facilitant la seva vinculació a la família, al seu context social, als serveis sanitaris i socials.

Com a activitat dirigida a mobilitzar els pacients en una tasca creativa i connectada amb la realitat del seu entorn i en la línia de disminuir l'estigmatització de la malaltia mental, cal assenyalar el programa setmanal de radio realitzat pel conjunt d'usuaris del Molí, que és La Paella de Malgrat, a Radio Malgrat. I també la revista Xalar en la que hi col·laboren distints pacients.
També cal assenyalar que la CTM ha promogut i participat activament en un projecte de un Centre d'Atenció Psico-Social a Bluefields, Nicaragua, on s'han desplegat esforços humans i materials que han produït resultats esperançadors .

Els moments de canvi són temps d'incerteses però també d'esperances. La integració social del malalt mental com en el tracte a qualsevol altre diversitat és una tasca que requereix dedicació i esforços i el disseny de noves estratègies davant de noves fites que contínuament  es generen.

I , tot i que és una premissa reiterativa, cal la participació de tothom.

Seria desitjable que part important d'aquestes mesures que podrien millorar les condicions de l'atenció al malalt mental en el Maresme, tant per part dels professionals, com de la implementació de recursos i com de l'actitud del teixit social, poguessin ocórrer el més aviat possible.
Don Quijote, després justament d'estar a Barcelona i poc abans de morir, va  recuperar el seny. Esperem, per seguir treballant amb molt ímpetu en  l'atenció a la salut mental,  que decididament el seny no ens arribi .

Menys encara, com deia en Sancho Panza, que ens abati la malenconia

Dr. Guillem Homet
Director Mèdic
2003

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

  Notificació via correu electrònic dels nous comentaris
CTM Salut Mental es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i dialeg.