Primera Plana
Concert-Intercanvi Alumnes de l´Escola de Música Can LLobet i l´ORQUESTRA DE LA BONA SORT de Palafolls El divendres 10 de febrer de 2012 a les 18:00h a l´Escola de Música Can Llobet de Calella, es realitzarà un concert amb motiu del 15è aniversari de l´escola on hi participarà l´Orquestra de la Bona Sort. | ||||||
Nova tanda de Xerrades i Tallers dins la campanya de Salut Mental, Millor fent pinya! Estan organitzades per Les dues primeres aniran a càrrec de Lluís Solà, director dels Serveis Educatius de Pineda, que atén alumnes de l’institut Joan Coromines, també de la nova USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) i de Mireia Caralt, psicopedagoga que atén als alumnes amb necessitats educatives especials a l’escola Jaume I i a l’Iinstitut Pineda de Mar, entre d’altres centres escolars de l’Alt Maresme. El conjunt de la campanya pretén donar eines per ajudar a tirar endavant en situacions difícils de la vida quotidiana. Segons el Dr. Homet, Director de la 2a. campanya de Salut Mental, Millor fent pinya! (
http://www.pinedademar.org/node/2939
)
, la clau està en integrar-se en la societat. Xerrada: “Cap a la inclusió educativa: l’oportunitat de l’alumne amb discapacitat dins un centre escolar ordinari”, a càrrec Lluís Solà i Mireia Caralt, director i psicopedagoga dels Serveis Educatius de l’Alt Maresme Lloc: Biblioteca Institut Joan Coromines Hora: 17,15h
Xerrada: “Cap a la inclusió educativa: l’oportunitat de l’alumne amb discapacitat dins un centre escolar ordinari”, a càrrec Lluís Solà i Mireia Caralt, director i psicopedagoga dels Serveis Educatius de l’Alt Maresme Lloc: Biblioteca Escola Mediterrània Hora: 17,15h
Taller-xerrada: “Com eduquem la llibertat: entre la por i el desig” A càrrec de la companyia Teatre del Buit Lloc: Auditori Can Comas Hora: 19,00h
El proper dia 27 de gener a partir de les 09:30h, tindrà lloc la Jornada sobre "Tabac i Salut Mental" a la sala d´actes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (Travessera de les Corts, 131-159. Edifici Ave Maria. Recinte Maternitat) Per confirmar assistència: sensefum@iconcologia.net
FER VIDA SOCIAL PER PRESCRIPCIÓ MÈDICA Pineda confia en les entitats per a una iniciativa comunitària per tractar la salut mental. El metge hi podrà adreçar els pacients. | ||||||
La nova campanya de salut comunitària de Pineda es va presentar dilluns amb la participació de les entitats col·laboradores. L´estrès, l´ansietat o la depressió escalen llocs en la llista de malalties mentals més comunes i sovint el tractament farmacològic no obté els resultats esperats. Davant un panorama preocupant d´una societat cada cop més angoixada, a Pineda han posat en marxa una iniciativa de salut comunitària en què les entitats tenen el protagonisme. Sota el lema Salut mental, millor fent pinya!
, associacions i grups de tota mena col·laboren obrint les seves activitats i “acollint” aquells ciutadans que passen un mal moment i que són detectats inicialment per la xarxa d´atenció primària. De fet, tal com va explicar en la presentació de la campanya el director de Tot i advertir que “no hi ha fórmules màgiques”, Homet va defensar l´experiència comunitària –que ja va obtenir un bon resultat el 2009 amb una primera campanya destinada a la lluita contra les malalties cardiovasculars– com una bona plataforma “per atendre col·lectivament un problema del qual ningú no està al marge”. El programa presentat a Pineda inclou des de xerrades específiques fins a tallers de tota mena, però amb una especial incidència en l´expressió de les emocions, passant per conferències, cinefòrum, exposicions i activitats esportives. El regidor de Salut, Santi Macip (PSC), va destacar la gran implicació de les entitats i l´esforç per embastar un programa “a l´abast de tothom”. Salut mental, millor fent pinya!
va començar a caminar el 10 d´octubre, Dia Mundial de
MARXA PER A La secció esportiva creada per Fòrum Salut Mental, FECAFAMM i ADEMM ha Per informació i inscripcions entreu en aquest blog: marxaperalasalutmental.blogspot.com/ RÀDIO PINEDA: 4 DE NOVEMBRE Dr. Guillem Homet: "Les escoles i instituts poden ser font de salut mental" | ||||||
|
Professors i equips directius de les escoles i instituts de Pineda han participat aquest matí en la presentació de la campanya de Salut Mental, Millor fent pinya!. En l´acte s´ha posat de manifest la importància de promoure la salut mental també entre infants i joves, així com el fet que els centres educatius poden ser “font de salut mental”. En l´acte d´aquest matí al centre de Recursos Educatius, que es troba a l´Institut Joan Coromines, els impulsors de la campanya han animat als centres a donar difusió i participar-hi. El Dr. Guillem Homet ha dit que el sector educatiu és capdal en matèria de salut mental, tenint en compte les edats d´infants i joves i allò que es pugui treballar amb ells. El Regidor de Salut i Educació de l’Ajuntament de Pineda, Santiago Macip, ha dit que les previsions a nivell mundial és que incrementin els problemes de salut mental. En aquest sentit, ha dit que "tothom pot fer alguna cosa" i, per això, volen que els centres educatius coneguin la campanya i facin les seves propostes, adequant-les a les seves activitats i a les edats dels infants i joves. A la trobada han participat tots els centres educatius de Pineda; llars d’infants, escoles, instituts, l´escola Horitzó, l´escola d’adults, i l´Escola de Música. DIA MUNDIAL DE Amb motiu del Dia Mundial de En el següent link es pot veure el vídeo del que va ser la jornada i l’actuació de l’Orquestra de EL PROGRAMA AVANT PARTICIPA ACTIVAMENT A El dimecres 19 d’octubre a l´Institut Pineda es realitzarà un taller de sexualitat al grup d´Atenció a la diversitat (AVANT), impartit per l´educadora social Clara Rives de El projecte Avant va començar durant el curs escolar 2006 – 2007 com un projecte d’Atenció a En aquest programa participen els tres instituts de Pineda de Mar, amb vuit alumnes per centre. Aquesta alumnes realitzen una estada formativa en diferents empreses del nostre municipi, (pastisseria, brigada municipal, clíniques veterinàries, perruqueries, tallers mecànics, catering a les escoles i monitor de menjador i així fins a 24 empreses. L’objectiu fonamental d’aquesta activitat és oferir una formació alternativa, orientada cap al món laboral i basada en una metodologia formativa més oberta a les necessitats específiques dels alumnes i que puguin acreditar el graduat en ESO. És per això que al ser un grup d’alumnes amb moltes capacitats, però també, amb altres necessitats, dins de la 2ª Campanya de Salut, es realitzaran un seguit de tallers (Sexualitat i drogues) com el que s’inicia demà dimecres a l’Institut Pineda. DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL: 10 D´OCTUBRE Enguany, el dia mundial de Per tot arreu es realitzaran actes que commemoraran aquest fet. La mostra de cartells estarà oberta des del dia 10 d’octubre fins el 15 d’octubre del 16’00 a 20’00 hores i també es realitzarà una votació entre els assistents per elegir al cartell més votat. | ||||||
L’acte inaugural va tenir lloc el dilluns dia 10 d’octubre a les 12’00 hores, en aquest acte hi van estar presents les regidores Jessica Flores i Travessa( Regidora de Educació i Cultura) i Montserrat Carreras i Cort (Regidora de Agrupacions Locals)que varen fer un parlament a respecte de la bona actitud de la població d’Arenys de Munt envers als malalts de la CAM. El Director Mèdic de la Comunitat Terapèutica del Maresme, el Dr. Homet, va agrair la historia de la relació del recurs de la CAM amb Arenys de Munt i també va parlar sobre la importància de que els pacients poguessin exposar els seus cartells davant del públic.
A l’acte van assistir quasi un centenar de persones.
També AmbBlue va exposar les seves intencions amb la cooperació nicaragüenca amb Bluefields en Salut Mental, en Nicaragua.
SEGONA CAMPANYA DE SALUT COMUNITÀRIA: SALUT MENTAL, MILLOR FENT PINYA! Coincidint amb el Dia Mundial de El proppassat dilluns, 10 d’octubre, a les 20,00 h. a L’acte va ser presidit per Xavier Amor, Alcalde de Pineda de Mar, amb la presència de Santiago Macip i Esteller, Regidor de Salut; Guillem Homet, Director Mèdic de La campanya vol incidir en la participació i en la integració social com a fonts de salut mental. L’objectiu és aprofitar aquesta font de salut promovent que les entitats siguin “acollidores”, i que a més de seguir oferint les seves activitats habituals, també puguin oferir als seus associats unes altres activitats específiques que facilitin, encara més, aquestes proteccions. Aquestes activitats seran compartides per professionals i per voluntaris de les entitats i pretenen informar d’allò que són les amenaces més significatives a la nostra salut mental, però també “formar”, per fer-los front. I sempre, d’una manera amable i lúdica. | ||||||
m1tv.xiptv.cat/video/58896/15-doctubre-de-2011
Entitats col·laboradores
: Agrupament Escola i Guia Montpalau El Cau, les AMPA de les escoles de Pineda, Associació d’Ajuda Recíproca de Cuidadors i Assistents (ARCA), Associació Alt Maresme Country, Associació Animació i Cultura, Associació de Ball Esportiu Licoya, Associació de Comerciants Gent de Pineda, Associació Cultural Mare Nostrum, Associació de Donants de Sang del Maresme, Associació de Dones Pinedenques, Associació de Persones amb Discapacitat de l’Alt Maresme (ADIAM), Associació Pineda Solidària, Associació Pineda Turística, Associació de Restauradors de Pineda de Mar, AV Can Carreras, AV Can Cornet, AV Les Creus, AV Pinemar, AV Poblenou, Banc del Temps, Biblioteques de Pineda de Mar, Casal d’Avis Les Mèlies, Casal d’Avis Poblenou, Centre Cultural Àrab Islàmic del Poblenou, Centre Cultural i Recreatiu, Centre Excursionista Anem a Caminar, Cercle Artístic, Club Ciclista, Club d’Escacs, Club de Futbol Pineda, Club de Judo, Club de Petanca, Complex Esportiu Can Xaubet, Consell de FER VIDA SOCIAL PER PRESCRIPCIÓ MÈDICA PINEDA CONFIA EN LES ENTITATS PER A UNA INICIATIVA COMUNITÀRIA PER TRACTAR LA SALUT MENTAL EL METGE HI PODRÀ ADREÇAR ELS PACIENTS L´estrès, l´ansietat o la depressió escalen llocs en la llista de malalties mentals més comunes i sovint el tractament farmacològic no obté els resultats esperats. Davant un panorama preocupant d´una societat cada cop més angoixada, a Pineda han posat en marxa una iniciativa de salut comunitària en què les entitats tenen el protagonisme. Sota el lema Salut mental, millor fent pinya! , associacions i grups de tota mena col·laboren obrint les seves activitats i “acollint” aquells ciutadans que passen un mal moment i que són detectats inicialment per la xarxa d´atenció primària. De fet, tal com va explicar en la presentació de la campanya el director de la Comunitat Terapèutica del Maresme, Guillem Homet, els professionals de la salut “podran prescriure al pacient una recepta de vida social”. “A aquells usuaris que tinguin una baixa participació social se´ls podrà orientar cap a alguna de les activitats organitzades per la cinquantena d´associacions locals, amb l´objectiu de potenciar la seva relació amb el món que els envolta, fet que els pot ajudar a superar el seu estat”, va precisar el metge. Tot i advertir que “no hi ha fórmules màgiques”, el Dr. Homet va defensar l´experiència comunitària –que ja va obtenir un bon resultat el 2009 amb una primera campanya destinada a la lluita contra les malalties cardiovasculars– com una bona plataforma “per atendre col·lectivament un problema del qual ningú no està al marge”. El programa presentat a Pineda inclou des de xerrades específiques fins a tallers de tota mena, però amb una especial incidència en l´expressió de les emocions, passant per conferències, cinefòrum, exposicions i activitats esportives. El regidor de Salut, Santi Macip (PSC), va destacar la gran implicació de les entitats i l´esforç per embastar un programa “a l´abast de tothom”. Salut mental, millor fent pinya! va començar a caminar el 10 d´octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, i es tancarà coincidint amb la Fira d´Entitats de Pineda, el mes de maig. ESQUIMA CELEBRA LA XV DIADA DE SALUT MENTAL
El diumenge 9 d´octubre, el pati del Casino del Masnou va acollir, durant tot el dia, la quinzena edició de En col·laboració amb aquesta festa, durant el cap de setmana, al carrer de Barcelona i de Roger de Flor s´hi va instal·lar una nova edició de A la pàgina web de l’Ajuntament del Masnou hi trobaran l’àlbum de fotografies de l’acte. SOTA EL LEMA “ Sota el lema “La gran aposta: invertir en Salut Mental”, es celebrarà el DIA MUNDIAL DE Es publica el llibre sobre els quasi deu anys de desenvolupament del "Projecte de cooperació en Salut Mental en Bluefields, Nicaragua", projecte en el que l´ajuntament de Palafolls ha estat col.laborant activament durat uns quants anys. (Notícia de l´Ajuntament de Palafolls) Aquest llibre, a través de descripcions i opinions de molts dels protagonistes, catalans i nicaragüencs, relata des dels inicis a l´any 2002 i fins l´actualitat (2010). Recentment s´ha publicat el del llibre-memòria sobre els quasi deu anys de desenvolupament del "Projecte de cooperació en Salut Mental a Bluefields, Nicaragua", projecte en el qual l´Ajuntament de Palafolls ha estat col·laborant activament durant uns quants anys. En aquesta informació podreu descarregar el llibre complert en format digital. | ||||||
http://www.palafolls.cat//biblioteca/arxius/Documents/Nicaragua//CAPS%20de%20Bluefields%20llibre%20definitiu.pdf Els sentiments i el malestar, fixats en pintures (Notícia de l´Ajuntament del Masnou) L´alcalde, Pere Parés (CiU), acompanyat per la regidora de Salut Pública i Consum, Noemí Condeminas (CiU), i la presidenta d´ESQUIMA, M. Rosa Rodríguez Vidal, va inaugurar ahir, a LA CAMPANYA "SALUT MENTAL, MILLOR FENT PINYA" ES PRESENTA A LES ENTITATS PINEDENQUES Ja s’ha presentat a les entitats pinedenques la campanya “Salut mental, millor fent pinya”. Es tracta d’una campanya de salut comunitària que vol incidir en el paper fonamental de les entitats per cohesionar la societat i per generar salut entre la població. | ||||||
El psiquiatre Dr. Homet, va dir durant l’acte que totes les activitats que fan les entitats són font de salut entre els seus associats. També va explicar que totes juntes creen una veritable xarxa social “amb molts de nusos” que sostenen la societat i eviten moltes malalties mentals o d’altre índole. El Dr. Homet va dir que la salut no és una qüestió estrictament mèdica. El Dr. Homet ha dit que el patiment de la vida és un fet que tothom viu i és el mateix entorn social que sovint ens pot ajudar a superar-lo. El Regidor de l’Àrea de Qualitat de Vida i de Salut, el també Doctor Santiago Macip, ha dit que la proposta ha estat molt ben rebuda per les entitats. Santiago Macip ha dit que el vol aconseguir convertir Pineda en un municipi cohesionat socialment, i ha destacat l’èxit de la primera campanya de salut, “amb el cor no hi juguis”. La campanya es presentarà el proper 10 d’octubre i s’allargarà fins CAMPANYA DE SALUT PÚBLICA – PINEDA 2011 “SALUT MENTAL, MILLOR FENT PINYA”
En la nostra vida, en la vida de cada dia, sorgeixen adversitats, tenim decepcions, dificultats, entrebancs, patim insatisfaccions i, fins i tot, ens pot passar alguna desgràcia: aquestes situacions malauradament impliquen patiment. Són els patiments de la vida quotidiana. Evidentment no cal dir que la vida també ens proporciona situacions de plaer i moments de satisfacció i alegria.
Sovint, unes i altres conviuen i, podríem dir, això és la vida. Però els patiments, segons quin sigui el motiu que els ocasiona, de la seva gravetat o del moment en què passen, ens poden afectar seriosament i malmetre aquest equilibri. La mort d’un ésser estimat o la frustració de no haver assolit una fita o la pèrdua de l’estabilitat, són exemples de situacions viscudes amb dolor. També cal recordar la manera tan intensa i desproporcionada amb què poden ser viscudes determinades situacions, com les frustracions, en l’adolescència. O quan un conflicte de parella fa trontollar tan fortament les persones que, fins i tot, pot acabar en tragèdia. O els efectes de la soledat, del desamor, del desencontre, la pèrdua del treball o la discriminació, el fracàs.....només per esmentar algunes situacions quasi universals en què un fet desfavorable qualsevol pot comportar un gran patiment i desesperança. Cal tenir en compte que molts dels patiments de la vida quotidiana formen part de la pròpia vida. Són quasi inevitables, i d’altra banda ens ajuden a “créixer”.
Sense aquestes dificultats l’ésser humà romandria un ésser indefens i vulnerable, poc capaç de saber què està al seu abast i què no, sense saber el valor de les coses, el valor d’allò que es te i el valor d’allò que es perd. Sense saber el que costa assolir una fita, qualsevulla que sigui, i sense saber “assumir” que no es pot aconseguir tot allò que es desitja. Sense saber que tot té un començament però també un final.
Podríem dir que les dificultats i els patiments ens ajuden a tenir present i a construir els nostres límits i, amb ells, anem construint el recorregut de les nostres vides.
També ho fan les alegries i les satisfaccions, però aquestes no representen un problema, està clar.
Quan superem els patiments, tot i que hagin produït un gran dolor, voldrà dir que el patiment l’hem conduït de forma correcta, l’hem assumit i l’hem incorporat a la nostra persona. En alguns casos, hem après a conviure amb ell.
Però, més sovint del que voldríem, aquests patiments poden representar una aturada, un impediment, una greu dificultat i poden generar una afectació de l’estat d’ànim, una pèrdua d’esma, una disminució de sentit en les coses de la vida en general, un neguit important. I més, poden acabar en situacions molt greus, malmetent la nostra salut mental.
Aquesta situació ens pot impedir trobar sortides a les dificultats, tenir la sensació que “no ens en sortim”, que estem atrapats en el patiment, en el malestar.
De manera general, hi hauria dues possibilitats d’enfrontar-se als patiments: una, que representi una sortida “acceptable”, dirigida cap a “sortir-se’n”, i una altra que porti al desconcert, a la inestabilitat, al desequilibri.
És a dir, davant d’una mateixa situació desfavorable, aquesta es pot transformar en un fet assumible o bé que acabi negativament.
Tot dependrà de la quantitat de factors “protectors” que la persona posseeixi, ella mateixa o en el seu entorn, o bé dels factors “negatius, de risc”, és a dir, els factors que generen desequilibri i inestabilitat, tant dintre d’ella o per part d’un entorn poc acollidor, poc solidari.
En la Campanya que encetem ara, “Salut Mental, millor fent pinya” ens ocuparem d’aquells factors “protectors” que són comuns i que permeten ser utilitzats per tothom. També ens ocuparem d’alguns factors “protectors” individuals, els que serveixen només a cada un de nosaltres.
Potser un dels factors protectors més importants és la convivència, l’establiment de vincles socials, la relació d’uns amb els altres, el realitzar coses en comú. Això és participació i integració social.
Estar-hi junts, fer coses plegats, estar els uns amb els altres, dóna sentiment de pertinença, dóna seguretat, dóna vincles afectius, dóna un lloc en la societat, dóna companyia, dóna objectius.
Junts, plegats, fent pinya.
És a dir, que les entitats ciutadanes poden ser una font de salut molt important. Perquè donen suport i sentit a les persones, complementen les altres àrees de la vida, la família, la feina, els estudis, les amistats.
Les entitats ciutadanes fan més persona, fan relació social, fan ciutadania, fan país.
Per tant, si potenciem la participació en les diferents entitats, associacions, clubs, centres, etc que hi ha, estarem potenciant els factors protectors davant dels patiments de la vida quotidiana.
I, si a la vegada, afavorim que en les entitats ciutadanes es realitzin algunes activitats que desenvolupin factors protectors personals, estarem també contribuint a enfortir-los i afavorint que les persones puguin promoure la seva salut mental.
En aquest doble objectiu, potenciar les entitats ciutadanes i desenvolupar activitats que afavoreixin a les persones, és on centrarem la Campanya “Salut Mental, millor fent pinya”.
Serà una campanya dirigida a tothom, sense exclusions. Tothom podrà participar. S’organitzaran diferents tallers, xerrades, activitats, es difondran missatges de salut mental, s’intentarà involucrar al nombre més important de persones.
Però, la participació de les entitats ciutadanes serà indispensable. Elles seran les protagonistes. Les entitats ciutadanes i les persones.
Fent pinya, la nostra salut mental serà millor. Molt millor.
Dr. Guillem Homet. Psiquiatra Director mèdic de la Comunitat Terapèutica del Maresme AJUNTAMENT DE PINEDA COMUNITAT TERAPÈUTICA DEL MARESME
INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT DEPARTAMENT DE SALUT – GENERALITAT DE CATALUNYA PRIMERA EDICIÓ DEL BONA SORT ART FESTIVAL El proppassat 10 de juny va tenir lloc a Palafolls Va unir dalt de l´escenari veus conegudes com la de Pau Riba, el bateria d´Els Pets, Joan Reig, i el cantant de Us deixem un recull de fotografies on podreu gaudir del que va ser aquest dia. | ||||||
GIRONA: JORNADA DE REFLEXIÓ SOBRE LA REALITAT DE LA PROSTITUCIÓ. Accem va organitzar el passat 30 de juny al costat d´altres entitats una jornada dedicada a " La realitat de la prostitució a Girona, per una resposta coordinada".Aquesta activitat es va dur a terme des de la taula de reflexió sobre la prostitució a les carreteres de la província de Girona, que Accem ha promogut amb entitats com Creu Roja, Generalitat, ACAAS, Sicar o el Programa Carretera (Comunitat Terapèutica del Maresme). L´objectiu de la jornada, que va tenir lloc a l´Aula Magna de Des de la taula de reflexió es valora com a molt necessària la continuïtat d´una iniciativa dirigida a millorar la situació social, sanitària o legal del col·lectiu de població prostituïda. Així mateix, es considera essencial obtenir una millor coordinació amb les administracions públiques i les forces i cossos de seguretat. “BORROSES LES PERSONES” Fa uns dies, en el diari El País , hi havia una aclaridora vinyeta de l’humorista El Roto en la que es veia un home, un dels seus ombrívols i severs executius o alts funcionaris, davant d’un ordinador que amb perplexitat deia: “Què curiós. Si miro molt de temps als números, després veig borrosa a la gent”. Fa entendre, així interpretem, que els números es refereixen a diners o recursos, i a com quadrar, guanyar o no perdre, o bé, com distribuir el que disposa, o quelcom semblant. Però, els contraposa a les persones. Com si quadrar els números exigís el sacrifici d’allò que té que veure amb les persones. Questions d’aquestes estan darrerament sobre la taula. La viabilitat pressupostària sembla que passa pel sacrifici dels aspectes socials, dels serveis a les persones, de la protecció i suport d’allò on darrera estan les necessitats de les persones. Però les xifres, per molt negatives que siguin, no poden fer perdre de vista que les persones són l’objectiu de tot el que es fa i es desfà en aquest món. Les xifres son un instrument, el reflex de l’estat de les coses, no rés més. Evidentment, en una situació de crisi econòmica com la que vivim en aquests temps, cal que tots aquells que maneguen les grans xifres, els que diuen cap a on han d’anar els diners, especialment els diners públics, han de ser molt curosos. Han de tenir molt clar quines les fites i quines les prioritats, quins els temps i quines les maneres. I, tots plegats, s’han d’acostumar a una nova cultura de recursos limitats. Tothom estaria d’acord en que els actuals han de ser moments d’ajustament, d’austeritat i de rigor. Ara bé, quan estem parlant de diners públics i, per tant, diners que s’han de dedicar a allò que entenem per bé comú, les coses prenen una dimensió encara més seriosa. Tot i que és cert que és imprescindible potenciar l’activitat econòmica, sense la qual res és possible, també ho és proveir allò que el ciutadà no pot assolir per si sol, com és l’ensenyament, la seguretat, la salut, etc. I també la protecció dels col·lectius vulnerables, com són les persones grans, les persones greument malaltes, les persones amb discapacitats, les persones amb precàries condicions de vida. Amb ironia, El Roto assenyala que els números fa tèrbola la visió de l’objectiu que són les persones. Això passa quan hi ha una visió exclusivament tecnocràtica o mercantilista de les coses, especialment de les que tenen a veure amb les persones. És la mateixa visió que dona per bona la versió contraria: estar molt centrat en l’atenció a les persones acaba fent trontollar els números. Però, de fet, el que realment fa borroses tant a les persones com als números és una manera de veure les coses que implica una distribució dels recursos on el ser humà no és el protagonista, on no es privilegia l’equitat, la solidaritat i la justícia. Això genera una societat discriminatòria, de privilegis i de desigualtat i, en poc temps, empobrida. L’atenció a la salut mental en sap molt de discriminació i desigualtat: ha estat menystinguda durant segles, en mans de la beneficència i amagada darrera dels murs del manicomi; no al servei de les persones afectades sinó en nom de la pau social. Posteriorment, tot i que se li va anar reconeixent la pertinença a l’àmbit de l’atenció a la salut, no acabava de trobar-s’hi, tant a causa de vacil·lacions dels seus responsables com perquè no se li acabava de concedir un lloc d’igualtat amb la resta de l’atenció a la salut. Darrerament anava en el bon camí d’aconseguir les condicions mínimes necessàries per, tenint la mirada clarament posada en la persona que pateix una malaltia mental, assolir allò que és l’objectiu de tot tractament, la millora de la qualitat de vida. Les restriccions pressupostàries i la direcció de les retallades no haurien de repercutir de forma significativa en l’atenció a la salut mental, afectada per un retard històric en comparació amb la resta de la l’atenció a la salut i en la que la disminució de recursos incideix directament en la qualitat de vida de les persones i en un augment de la càrrega familiar i social. Possiblement no hi ha cap altre àmbit de la salut en que tant les entitats assistencials com els professionals, les famílies, les entitats ciutadanes, les empreses i les Administracions, no estiguin tan compromeses en sostenir i promoure l’atenció integral al col·lectiu de malalts, objectiu final del qual és la integració social, segurament la més greu de les seves dificultats. Tot i sabent que és poc i que es necessita més. Molt més. Aquesta atenció ja va patir una retallada del 3,2% l’any passat i, aquest any, entre el 7 i el 9% que abasta, de forma desigual, als recursos de Salut, de Benestar Social, de Treball, en la part dedicada a la salut mental. Alguns programes, com l’atenció a les drogodependències, un 10%. Altres, més. Es diu que les retallades és probable que continuïn l’any vinent. Des de l’Administració s’insisteix en que aquesta disminució pressupostària no ha d’afectar a la qualitat assistencial. S’ha de veure com això és possible i de quin costat ha de caure el sacrifici. S’ha d’entendre que la salut mental no pot retornar a un temps de més precarietat i inestabilitat. Seria tornar a un temps prou conegut per aquest col·lectiu i, sens dubte, indesitjable. No es pot renunciar a seguir en el camí de la “normalització” d’aquesta assistència que és especialment sensible a les variacions en els esforços que s’hi dediquen, vinguin per on vinguin. Estem parlant de persones molt vulnerables i en les que només una acció conjunta de moltes bandes els hi pot permetre assolir un bon grau de dignitat i poder enfrontar-se a l’estigma social que els dificulta la seva integració i, fins i tot, la seva milloria. En temps de dificultats ha d’haver-hi un esforç per part de tothom, però també cal introduir factors de mesura i correcció, en funció de les necessitats i de les desigualtats. Sense perdre de vista les persones. El Roto ens ho diu: el maneig dels números no és innocent: amaga unes intencions i porta molta cua. Els números tenen sempre el sentit que se’ls hi vol donar: per si sols, son matèria freda, quasi morta. Dr. Guillem Homet MONOGRÀFIC DE LA REVISTA PSICOPATOLOGIA I SALUT MENTAL SOBRE LES JORNADES: HOSPITAL DE DIA I ALTRES MODALITATS D´HOSPITALITZACIÓ PARCIAL EN SALUT MENTAL A PROPÒSIT DE LA INTERVENCIÓ DE JACQUES TOSQUELLES A LES JORNADES
| ||||||
Però principalment permet posar l´èmfasi en la psicoteràpia institucional, és a dir, en el conjunt dels processos transformadors que ofereix la institució, en atribuir a totes les seves activitats un contingut terapèutic i on el pacient pot participar en el sentit que la institució adquireix per a ell i per la complexitat de la seva problemàtica psíquica. La transferència múltiple que tota institució possibilita la dota de diferents possibilitats de treball psicoterapèutic i transforma la institució en alguna cosa més que en un recinte per a la contenció parcial o per a la dispensació de tractaments o procediments propis d´entendre la malaltia mental exclusivament com una malaltia de tall metge-biològic. La possibilitat que la institució permeti la circulació de la paraula i aquesta es transformi en l´eix principal del tractament passa a ser el prendre en consideració la subjectivitat del pacient i considerar a l´Hospital de Dia un recurs propici per al tractament del malalt mental greu i que pugui, un cop consolidades les bases per a aquest abordatge, prosseguir en els recursos psiquiàtrics comunitaris l´abordatge multidisciplinari iniciat. En aquest sentit va esmentar la necessitat que l´equip tractant mantingui un treball articulat i supervisat, tenint en compte tots els elements que es posen en joc en qualsevol acte assistencial, tant en el personal tractat com en el tractant. Com ensenya la psicoteràpia institucional, tots els actes i els moviments en la institució tenen un sentit i aquest és l´objecte principal del seu treball. Exemplificat amb alguns casos, Jacques Tosquelles va posar de manifest la pertinència d´un recurs amb aquestes característiques, amb un abordatge multidisciplinar i amb un temps adequat no només per a la reducció simptomàtica sinó per permetre que es produeixin processos transformadors prou consolidats. Incideix també en la necessitat del sentit que l´hospitalització parcial adquireix en el conjunt dels diferents recursos assistencials i en la necessitat que hi hagi nexes de sentit entre ells. Al meu entendre, la intervenció de Jacques Tosquelles, minuciosa i rigorosa, amb àmplies aportacions clíniques, es va constituir en un oportú referent per delimitar els elements que caracteritzen i justifiquen una hospitalització de dia sota aquests supòsits i diferenciant-la d´altres modalitats d´hospitalització parcial els objectius es limitin a l’aplicació d’alguns procediments terapèutics, que no entenen el pacient com a subjecte i que no requereixin equips multidisciplinaris ni la consideració de l’Hospital de Dia com una institució terapèutica en si mateixa. I, evidentment, amb totes les implicacions estructurals, metodològiques i organitzatives que això implica.
|
