Comunitat Terapèutica del Maresme
serveis salut mental | salutmental.cat

En el 25è aniversari de la CTM

19 de febrer de 2002

Materia diste al mundo de esperanza de alcanzar lo imposible y no pensado y de hacer juntar lo diferente que siempre sonará de gente en gente.

            Garcilaso de la Vega ( 1501-1536 )

La Comunitat Terapèutica del Maresme, Serveis de Salut Mental, és una cooperativa de treballadors dedicats a l'atenció del malalt mental que justament en el 2002 ha fet el 25è aniversari de la seva fundació.

Lluny estan aquells anys dels inicis en els que calia dissenyar un treball en els diferents ordres de l'assistència, bàsicament en oposició a la manera de fer de l'atenció que aleshores es realitzava : la manicomonial i la del neuropsiquiatre de la Seguretat Social. En complicitat amb el moviment desinstitucionalitzador i el coetani dels Centres d'Higiene Mental calia crear una alternativa que donés pas als equips multidisciplinars i territorialitzats, pensant en una psiquiatria que comportés uns objectius i unes tècniques terapèutiques diferents.

 

Diverses iniciatives van aparèixer al nostre país i creiem que potser la que més riscos incorporava va ser la de la Comunitat Terapèutica, posant en marxa una meitat d'internament de malalts aguts, comptant amb l'entusiasme i voluntarisme de les persones que ho van fer i allò que possiblement és el punt d'inflexió en la manera d'entendre l'atenció a la malaltia mental : la participació de la comunitat, l'entorn immediat i possible del malalt.

Pocs anys després, quan l'Administració desplega el Pla d'Atenció Psiquiàtrica per a Catalunya, comptarà amb aquests grups de persones i iniciatives per a iniciar la reforma de la psiquiatria en el nostre país. Aquests grups i iniciatives que feia anys es van posicionar en contra de la pràctica anterior van ser els que van omplir de contingut, tenint en compte experiències en punts d'Europa i l'experiència del seu propi caminar en lluites dins dels Manicomis vigents, molts d'ells inclòs expulsats, i de l'endegar dels Centres d'Higiene Mental.

I és que, en aquest procés, el que s'incorporava era un gir epistemològic quasi copernicà: l'aparició d'allò que es va entendre com a psiquiatria comunitaris, amb diverses fonts d'inspiració, no sempre compatibles unes amb les altres, però que anaven configurant un model d'atenció en el que es posava l'èmfasi  en el fet comunitari i, en conseqüència, en la persona vivint en relació i dipositant en aquesta relació la possibilitat de millora, de rehabilitació. La rehabilitació i la integració social, medis i fites a la vegada.

Si bé es cert que l'anomenada psiquiatria comunitària en aquests anys ha estat conceptualment, i en els supòsits en el que es recolzaven aspectes de la seva pràctica, posada en qüestió des de diferents ambients, inclòs des de “dintre”, moltes vegades per falta d'aprofundir en la teoria i en la tècnica, ha anat per contra aconseguint un consens en quant a una pràctica de psiquiatria en la comunitat. És a dir, quasi be tothom que es dedica a l'assistència en equips interdisciplinars, inclòs amb diferents paradigmes etiopatogènics, defensa un treball territorialitzat, comptant amb els diferents recursos de l'entorn del pacient, de la xarxa institucional immediata al pacient, és a dir, amb la comunitat.

L a comunitat és una realitat social particular que conté els elements necessaris que sostenen a les persones, que li donen sentit. Des de on les persones emergeixen i cap a on es dirigeixen i on les persones estan travessades per les seves institucions.
La pràctica d'un psiquiatra en la comunitat ha estat sempre per on hem intentat discórrer.

Podríem dir que allà on nosaltres no arribàvem, hi arribava la comunitat. La comunitat ha fet possible el que les nostres carències, de diferent mena, no ens permetien fer. De suport, de compartir, d'incorporar, d'assumir, de permetre, de tolerar, de recolzar, de comprendre, d'integrar, d'inserir, de possibilitar, de sostenir.

I crec que la comunitat ha estat l'eix on hem centrat els actes commemoratius del 25è aniversari: s'han realitzat una sèrie de debats sobre temes de participació ciutadana, d'associacionisme ciutadà, d'emergents culturals i de representació comunitària. Al llarg del municipis del Maresme i utilitzant els seus Museus, Centres Cívics, Casals d'Avis, etc. I també les premses, ràdios i televisions locals, hem posat en discussió distints temes  i, finalment, relacionant-los amb la salut mental. Qualsevol tema és motiu per parlar dels ser humà i especialment del ser humà en relació, i qualsevol tema pot donar peu a ser element important en la rehabilitació i integració social del malalt mental.

Tot i aquest procés ha comptat amb la participació de més de seixanta associacions ciutadanes i de quasi totes les Administracions locals i comarcals.

A la vegada, aquest sentit que donem al fet comunitari s'ha refermat en un premi per a iniciatives del món de les associacions per a propostes de integració en el seu sí del malalt mental, la qual cosa ens ha permès copsar la riquesa del teixit associatiu en el Maresme.

Aquest seguit d'intencions en la comunitat i amés el sistemàtic aprofundiment de la nostra relació amb els equips d'atenció primària  en salut i el desplegament progressiu d'iniciatives en l'àmbit de l'habitatge i en la panòplia de recursos d'inserció laboral del malalt mental, fan que, junt amb allò que veníem fent des de fa anys, puguem dir que posar en evidència la nostra implantació en la comunitat podria ser el fet rellevant del 2002.

En temps d'incertesa com aquests voldríem, amb una memòria d'activitats com aquesta sobre tota l'activitat de tot un any, que traslluís la nostra presència i pràctica en la comunitat com el nostre signe més precís d'identitat.

Dr. Guillem Homet.
Director Mèdic.
2002

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

  Notificació via correu electrònic dels nous comentaris
CTM Salut Mental es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i dialeg.