Comunidad Terapéutica del Maresme
servicios salud mental | salutmental.cat

De la salut mental

03 de marzo de 2004

“cosas que tienen más de lo verdadero que de lo discreto”
“Don Quijote”, Cervantes.

Entre els bandolers catalans del segle XVII, al contrari d'en Serrallonga que va ser empresonat, jutjat, penjat i esquarterat, en Rocaguinarda, quan ja era molt present i poderós, va acceptar un indult i se'n va anar a Itàlia com a capità d'Infanteria.

Cervantes el va fer ser la primera persona, amb el nom de Roque Guinart, amb qui es troba Don Quijote quan aquest arriba a Barcelona, quedant tots dos complaguts un de l'altre, cada qual amb les seves coses forassenyades, les seves rareses, les seves diferències, però amb un tracte de respecte i consideració.

Aquesta trobada entre el cavaller errant, amb les seves raons i la seva desraó, i el bandoler justicier, amb la seva justificació i les seves injustícies, són com una doble metàfora sobre les qualitats que requereix el quefer en salut mental: l'acceptació i respecte a les diferències i, per una altre banda, la necessitat de pactes consensuats per arribar a acords fructífers. 

La Comunitat Terapèutica del Maresme que des de sempre ha tingut present aquests supòsits, es va dotar des del començament, fa vint-i-vuit anys, d'un ideari comunitari, d'oferir una alternativa a l'hospitalització en forma de comunitat terapèutica, de participar activament en una manera d'atendre al malalt que és la psiquiatria comunitària i d'acord amb aquesta horitzontalitat envers el malalt i la malaltia es va dotar d'una organització laboral cooperativa, sense ànim de lucre i amb vocació exclusiva de servei públic.

Comunitat Terapèutica, allò que ens defineix com a nom de la nostra entitat i és la nostra designació fundacional, és un concepte molt lligat a les alternatives de transformació de l'Hospital Psiquiàtric en una institució terapèutica.

De tot el seguit de canvis que van succeint en la psiquiatria en el darrer segle i que ha representat en conjunt un canvi copernicà en el tractament i pronòstic de la malaltia mental, entendre que en l'espai hospitalari es poden aprofitar els elements terapèutics que com a organització social ofereix ja es van començar a apuntar en els anys trenta als USA.

Durant la dècada dels anys quaranta algunes experiències als USA i a Anglaterra ja afavorien la participació dels malalts en la vida de la institució, especialment T.Maine a Anglaterra, potenciant l'assumpció de tasques i responsabilitats i tenint en compte la relació establerta entre el personal sanitari i amb els demés pacients.

Però va ser en els anys cinquanta quan Maxwell Jones en el seu llibre de Psiquiatria social va fer difusió del terme Comunitat Terapèutica com a organització terapèutica aplicable en espais hospitalaris que tendís a incorporar els aspectes institucionals i relacionals en el tractament de les malalties mentals, fenomen d'ordre bio-psico-social.

Posteriorment, és a França amb el desenvolupament de la Psicoteràpia Institucional, figura destacada de la qual va ser el psiquiatre català Tosquelles, on es dona contingut teòric a la intervenció institucional en aquest tipus d'abordatge hospitalari i molt lligada a la psiquiatria del sector.

Per tant, la Comunitat Terapèutica apareix com una forma d'hospitalització alternativa a l'hospitalització manicomial tradicional i també a l'hospitalització estrictament d'ordre mèdic que es realitza sovint en els Hospitals Generals. La Comunitat Terapèutica pren sentit en el moment en que es considera al malalt mental un subjecte i un subjecte en relació i que aquesta consideració és imprescindible en el moment de restituir la seva capacitat de refer el seu lloc en el món.

La Comunitat Terapèutica, que en un principi va ser el nostre primer recurs terapèutic, és també paradigma d'una atenció en la comunitat.

Comunitat, era entesa com a grup d'individus en un territori.

En Sociologia, comunitat és un concepte de llarg recorregut que de les mans de Weber, Durkheim, Lewin i d'altres s'ha anat desenvolupant i incorporant idees de disciplines diferents.
Pensem que el concepte de comunitat és proper al concepte psicosocial de grup i aleshores és un conjunt d'individus territorialment propers i amb sentiment de pertinença que configuren una realitat social i psicològica singular i que el conjunt de les seves accions no pot ser explicat únicament per comportaments de tipus individual.

Aquest grup social ofereix a l'individu un marc de referència en el que s'inclouen els valors, els elements i expectatives en els objectius vitals i en la resolució dels seus conflictes. La comunitat no és una suma de individus sinó un ens que tracta els seus problemes de forma particular i utilitza unes eines específiques.

Aquesta visió és el que dona sentit als enfocaments epidemiològics, a les intervencions preventives comunitàries ( en el sentit ampli que també utilitza la Medicina de Família i Comunitària o, en aquest cas, la psiquiatria comunitària), a la utilització de la comunitat com a escenari terapèutic ja que és on es desenvolupa tot el teixit relacional de l'individu i com a escenari rehabilitador ja que és on ha de succeir la integració social amb les regles d'aquesta comunitat en concret.

La intervenció en la comunitat és el paradigma preventiu de la visió bio-psico-social de la salut i , en la salut mental, obre pas a la Psiquiatria comunitària que es nodreix de la Psiquiatria social.

La psiquiatria comunitària és una forma d'organització de l'atenció a la salut mental i es diferencia de l'atenció centrada en l'Hospital Psiquiàtric o en la consulta privada. Tot i estar més enllà de la conceptualització del que és la malaltia mental i dels diferents tipus de tractaments possibles, la psiquiatria comunitària pressuposa una atenció bio-psico-social.

Trasllada el lloc d'atenció des de l'Hospital Psiquiàtric o les parets de la consulta privada al sí de la Comunitat, en els Centres de Salut Mental i altres recursos hospitalaris i rehabilitadors comunitaris; suposa una planificació i un finançament territorial en funció de les seves necessitats, finalment te uns objectius i unes tècniques terapèutiques diferents.

L'objectiu principal és la millora de la qualitat de vida i la integració social del malalt mental i que, per tant, requereix un equip interdisciplinar per donar resposta als diferents aspectes biològics , psicològics i socials prenent en la malaltia mental, i no només uns com a epifenòmens d'altre, i la complicitat del teixit comunitari i de les seves institucions.

La psiquiatria comunitària es desenvolupa a partir dels models de la psiquiatria comunitària als USA i de la psiquiatria de sector francesa i suposa uns equips molt vinculats a la comunitat, propers a la ciutadania i en tots els nivells assistencials incloent definitivament la rehabilitació i integració social.

A Catalunya té els antecedents del moviment desinstitucionalitzador dels anys setanta i la posterior creació dels Centres d'Higiene Mental, finalment incorporada al sector públic arran de la reforma psiquiàtrica de l'any 1981.

La nostra entitat, aleshores únicament com a recurs hospitalari en règim de comunitat terapèutica, va també ser incorporada a la xarxa pública desenvolupament progressivament els altres recursos amb els que avui compta.

Aquesta ha estat la filosofia de la CTM, cooperativa, de servei públic, adscrita a la psiquiatria comunitària i propugnant l'hospitalització en comunitat terapèutica i intentant estar fortament vinculada a la comunitat.

I amb totes les dificultats, esforços i entrebancs que això sovint suposa però també amb tots els sentits de participació, diàlegs, consens i equitat a que això obliga.

Podríem dir que el comunitari, en les distintes versions, és el que dona sentit a la nostra entitat.

Dèiem en la memòria de l'any passa que els temps de canvi són temps d'incerteses però també temps d'esperances.

Incerteses en quant al sentits de la planificació de recursos, de la divisió territorial, del lloc de l'atenció a la salut mental en el conjunt de la Sanitat, del paper de les Administracions locals, del sistema  de pagament i del nostre paper en l'atenció primària de salut, en la qualitat de vida i integració del malalt com a objectiu principal.

I en aquesta línia és en la que ens hem posicionat sempre, des d'un bon començament. 

Tres dies i tres nits van estar junts Don Quijote i Roque Guinart, i tot i que van estar sotmesos a grans incerteses, “unas veces huian, sin saber de quién, y otras esperaban, sin saber a quién”, malgrat això, no van parar d'admirar-se i finalment d'obrir el camí que representa l'entrada a Barcelona i tot el que de rebombori, trasbals i canvi genera.

La memòria d'aquest any és, com totes les memòries, una foto fixa de l'activitat d'una sèrie de recursos d'atenció a la salut mental disposats en el nostre territori i depenent de la CTM.

Evidentment no pot reflectir la complexitat de l'assistència i tots els esdeveniments que han succeït durant aquest any 2004. Però aquí està el seguit de dades i fets i malgrat tot pretén que reflecteixi “más de lo verdadero que de lo discreto”.

Entre aquells objectius que ens plantegem com a assolibles en aquest proper 2005, hi són els següents:

  1. Insistir en el treball de sensibilització i compromís de ka comunitat en la integració del malalt mental amb especial èmfasi en el treball preventiu i rehabilitador. Millorar i potenciar l'abast del programa de ràdio “La paella” a Ràdio Malgrat intentant que s'incorporin altres ràdios municipals.
  2. Insistir en l'articulació amb l'atenció primària de salut, millorant la vinculació amb aquells CAPS en que hi hagut dificultats. Facilitar l'accessibilitat d'ambdós equips. Desenvolupar algun programa específic comú com és la relaxació amb personal d'infermeria.
  3. Tot i les dificultats, seguir proposant una millor dotació de professionals en el CSM i que finalment es desplegui el programa de psicoteràpies.
  4. Iniciar el programa TMG en el CSMIJ del Maresme Nord.
  5. Estudiar la reubicació del CSMIJ del maresme Nord donada la dificultat d'espais a l'Hospital de Calella.
  6. Seguir en l'estudi del desplegament de l'Hospital de Dia per al Maresme Sud en els locals del nou CAP del Masnou per a 15 places.
  7. Seguir amb el projecte d'ampliació de l'hospitalització a la Comunitat Terapèutica d'Arenys de Munt, fins a les places previstes.
  8. Consolidar i potenciar els projectes rehabilitadors tant l'augment del Centre de Dia com les diferents possibilitats que ofereix el Centre Especial de Treball a Palafolls i Recorreguts d'Inserció, OTL i Pre-laboral.
  9. Acabar de consolidar el programa PSI del Maresme amb la reincorporació del quart CPI.
  10. Seguir amb el projecte de canvi d'ubicació de la Llar Residència.
  11. Mantenir el programa de les Llars amb Suport.
  12. Seguir desenvolupant  el POT (Programa d'objectius Tècnics) per a cada servei, com a eina de treball dels diferents equips en la consecució d'una sèrie d'objectius de millora en distints àmbits.
  13. Millorar la coordinació i complementarietat del servei del circuit facilitant les derivacions i el contacte entre els equips, en les reunions bilaterals, de circuit i de sector.
  14. Posar en marxa la Comissió de Farmàcia per tal de racionalitzar la despesa farmacèutica de la CTM i recolzar el bon ús dels psicofàrmacs en tot el territori.
  15. Entendre l'ús de la Guia Clínica Esquizofrènia, primera en l'àmbit de l'Estat, elaborada amb la nostra participació per Fòrum Salut Mental i l'Agència d'Avaluació Tecnològica.
  16. Encetar la publicació del Butlletí de la CTM i reprendre el projecte de la pàgina web amb la finalitat d'afavorir la integració del malalt mental, juntament amb les associacions ciutadanes.
  17. Continuar en les millores de formació i docència en i des de la CTM.
  18. Seguir en la plataforma Fòrum salut mental juntament amb les altres entitats que opten per una psiquiatria en la comunitat, en les seves comissions i en els seus plans docents.
  19. Seguir participant en totes les comissions del Departament de Salut com ara les del Pla Director i les de l'organització de les Jornades d'Hospitalització del Consorci Sanitari de Barcelona.

Més enllà de l'esforç i l'encert, o no, de les nostres actuacions considerem d'especial importància la concordança amb les altres entitats proveïdores del Maresme i les diferents Administracions implicades. Aquest és un quefer de sumar i nosaltres, evidentment, estem disponibles a participar en qualsevol iniciativa provenint de l'Administració o de les altres entitat, com ara la jornada sobre “Qualitat de vida i salut mental” a realitzar en el nostre territori i en la que participen totes les entitats del Barcelonès Nord i del Maresme.

Continuïtat, complementarietat, coordinació, adequació, integració: paraules totes molt lligades a l'atenció al malalt mental.

Perot Rocaguinarda ( Roque Guinart per a Cervantes ) va fer el seu recorregut de la mateixa manera que Don Quijote va fer el seu. Ambdós tenien coses en comú i en aquestes coses van entrar en sintonia. Podem pensar que aquests ponts van ser importants en la diferent forma d'integrar-se que van accedir-hi. Van finalment recuperar en la justícia i en la raó allò que havien perdut.

Dr. Guillem Homet
Director Mèdic
2004


0 Comentarios

Deja tu comentario

  Notificación vía correo electrónico de los nuevos comentarios
CTM Salud Mental se reserva la no publicación de los comentarios que por su contenido no respeten las normas básicas de educación, civismo y diálogo.