Immigració i infància

A la subcomarca del Maresme Nord o Alt Maresme, s´ha observat un increment poblacional important producte de la immigració. Conseqüentment han augmentat les demandes al CSMIJ d´atenció per a nens i joves procedents d´altres països, especialment del nord d´Àfrica i de Llatinoamèrica.

Aquest increment ha generat en l´equip la necessitat d´adquirir certs coneixements sobre les cultures d'origen de les famílies que sol liciten la seva atenció i, sobretot, reflexionar sobre el fenomen migratori, el patiment psíquic que pot generar i les conseqüències en l´àmbit de la salut mental .

Un canvi de país i de cultura implica una pèrdua i una por a allò nou. Com tot procés de pèrdua implica un dol, que podríem definir com la reacomodació del subjecte a viure sense allò que fins ara era part important de la seva estructura psíquica. En aquest cas la seva cultura, les seves tradicions, familiars o persones significatives que han quedat en el lloc d´origen. La seva identitat queda dividida.  Aquest dol té la característica que no és davant d´una pèrdua involuntària - com la mort d´un familiar - sinó que és producte d´una decisió conscient, la qual cosa augmenta els sentiments contradictoris davant el perdut i el que és nou.

D´altra banda el fenomen migratori també implica canvis en la societat receptora, hem d´adaptar a la nova situació. Sempre que parlem d´adaptació o integració ho fem pensant en l´actitud dels immigrants però poques vegades es pensa en l´actitud nostra davant el diferent, el rebuig que provoca el que percebem com a diferent o estrany.

Generalment la societat receptora es mou entre el rebuig i l´intent d´assimilar, actitud poc respectuosa amb els seus valors culturals ja que ambdues impliquen una no acceptació de les diferències.

En la pràctica diària veiem que aquest grup poblacional primer idealitza el lloc de destí i que després davant les dificultats i davant el dolor per la qual cosa s´ha deixat es passa a idealitzar el lloc d´origen, quedant atrapats entre dos pols que dificulten la seva integració.

En el cas de nens la situació sol ser més complexa. Estan immersos en un procés posat en marxa per la decisió dels seus pares, i solen rebre un missatge ambivalent, se´ls inculca que han de viure aquí perquè tindran més oportunitats però també se´ls transmet que moltes de les pautes culturals del lloc d´acollida no són bones i que han de regir per normes culturals o religioses pròpies dels seus orígens.

En un primer moment moltes famílies fan demanda per als seus fills al CSMIJ afectats del malestar de sentir diferents, rebutjats i queixant-se de la seva situació. Sol haver un segon moment en què nens i joves es refermen en el seu grup de pertinença, grups de nois llatins, àrabs, etc., I busquen afirmar la seva identitat accentuant i exaltant les diferències. Cal tenir en compte la importància del grup per als adolescents i com moltes vegades ho subjectiu queda diluït en el grupal, primant l´actitud del grup que sol ser menys racional i que generalment cerca afirmar en trets comuns i diferenciar d´altres grups adolescents.

Dr. Agustín Celaá,  
Cap de servei del CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL MARESME NORD,
23 de juny de 2009.